Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/164

 — Pues, mira; es difícil encertar lo que es, peró de quí ja t'ho diré tot seguit. ¡Es de la teva amiga Sofía!
 — ¡Oy! ¿Y cóm ho saps?
 — ¡Aixó sí que no costa gayre!... Esperavas un regalo de Fransa, y aquest ve embalat y ab lletras que ho diuhen... Me sembla que no's necessita ser molt sabi pera coneixeu... ¡Vaja! ara, ¡déixamel veure!
 — No, no; ¡ja t'he dit que primer vull que ho endevinis! — insistí tercament la noya.
 En Corominas, que s'havía aixecat de peu dret, torná asseures ab tota tranquilitat, dihent ab indiferencia:
 — ¡No m'hi farás pas amohinar!... Be prou que'l deuré veure un día ó altre...
 — ¡Vaja, dona, ensényal! — feu la senyora Madrona ab ayre conciliador — ¡sinó ho destapo jo!
 La Florentina, vejent que no podía passar per altre cantó se resigná á treure'l regalo de la capsa, dihent, mentres lo desfeya dels papers de seda ab que estava embolicat:
 — Ja t'ho he dit sempre que la Sofía tenía molt gust... ¡si quan venía al colegi totas las noyas la prenían per modelo!... Y ja veurás ¡quina carta mes carinyosa que m'ha escrit! Diu que li envihém un parte avisantli'l día que hi arrivarém, perque ella y'l seu senyor, volen anar á rebrens á la estació de París. ¿Oy, que es hermosíssim? — afegí la noya, deixant dessobre de la taula una sumptuosa ciste-