Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/167

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


d'aquells días, sentí que'l cor se li encongía, y comensant per negárseli'ls ulls, acabá ab un desconsolat seguici de plors.
 No hi ha res que ablani tant com la rosada de las llágrimas; y més, quan aquestas son llensadas per una dona jove, bonica y estimada. En Corominas que, desde que la Florentina sortí dels anys de la infantesa, no l'havía vista plorar may, al mirarla ab tan sentiment y al pensar que aquell desconsol era per culpa seva, se sentí tot seguit corprés y desarmat, recriminantse interiorment l'haverse deixat portar d'un instant d'enuig y de superbia, per quatre tristas paraulas d'aquella criatura tan hermosa, tan mimada y tan felís fins allavoras, y que, ab sa hermosura y la seva posició, s'havía complascut en volerlo á n'ell, que, no havent fet altra cosa que treballar tota la vida, 's criá ab un carácter sech, aspre, ignorant de totas aquellas cosas de societat que á n'ella tant li agradavan; y que ell, en lloch de donarli gust ab tan poca cosa, no sols s'hi enfadá, sino que havía estat causa del sentiment en que la veya; y, dsitjós d'esmenar lo que li semblá horrorosa culpa seva, y esteriorisar la pena que li causava, s'esforsá ab tota la vehemencia del seu primer y únich amor á disculparse pera alcansar un perdó que, malgrat la valentía de sas darreras declaracións, aixís la senyora Madrona com la seva noya, estigueren ben contentas d'otorgar...
 Aquell mateix vespre, mentres mare y filla,