Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/168

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


que dormían juntas, se tancavan al seu quarto pera ficarse al llit, la viuda Batlle digué, sentint á la Florentina que suspirava:
 — ¿Encara't dura?... Me sembla que pots estar ben contenta de tot lo que ha passat, tan sols per haber tingut ocasió de veure lo que t'estima. ¡Y quín deliri pera que'l perdonesses!... ¡Y tu que dius que es tan sech!... ¡Si't descuydas!...
 La Florentina, com desitjosa d'esvahir qualque penosa visió, passá sa ma fina y delicada pel dessobre de sos ulls, encara mitg humits per las llágrimas, y digué ab tó reflexiu:
 — Sí, sí; potser may l'he vist tan enamorat com avuy... Peró, vegi, tampoch may hi havía pensat y ara'm sembla que'm fa com una mena de por de casarmhi...
 — ¡Ximpleta! — saltá confiadament la senyora Madrona. — Ja pots pensar que jo ho he sospesat prou y prou tot aixó del teu casament... Y sempre he estat ab lo mateix: que ni ningú t'estimará tant com ell, ni per casa hi ha ningú que tinga las sevas condicións; perque regularment pera que's vulgan ficar á dins, han de ésser uns noys sense ofici ni benefici, que, en lloch de portar pa á casa, lo que fan es menjársel ab tot regalo; y ell es bó, treballador espavilat; que donantli un xich la ma, d'aquí un parell d'anys se fará un fabricantás de primera; que per cada duro que tu li hages portat t'en guanyará cent... Y després ¿que't pensas que m'adormo á la palla jo? Has de sapi-