Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/170

agullas, s'atansá á l'espona del llit y, tot allisant ab sas mans la gira del llensol, digué ab una mena de preocupació que irradiava intensament en lo fons de sos hermosos ulls blaus:
— La Baltasara li digué que aquest casament me convenía; peró potser no ho va dir sinó atenent á la part dels interessos; y á mí lo que m'hauría agradat sapiguer es si en Pepe m'estimará sempre ¡molt! ¡molt!; perque en aquest mon cadascú es com es; y per mí, lo meu únich ideal pera casarme, es tenir un marit que estigui ben bojament enamorat de mí... Miri: ara llegeixo una historia en que hi ha un tal Armando, que si vosté sapigués tot lo que fa per una senyora que li diuhen La dama de las camelias, veuría lo que ha d'afalagar veures estimada ab tanta passió. ¿Y vol dir que en Pepe á mi m'hi estimará d'aquest modo?
La senyora Madrona obrí'ls ulls que ja'ls tenía mitg emboyrats per la son, y'ls ficsá obertament en la seva filla. Alashoras, á la tremolosa llum de l'espelma, la mare resseguí la figura verament esculptural de la Florentina, son coll finament contornejat, sa cara ab líneas d'estatua grega, sos ulls blaus, brillants, somniadors; son front coronat de rossos y ondejats cabells; sas galtas, que mostravan ab tot son esclat los encesos colors d'una forta y sanitosa jovenesa, y en lo exaltat entussiasme de son amor maternal, esclamá ab tota convicció:
— ¿Estimarte?... ¡T'adorará! ¡T'adorará!...