pera fruhir lo goig d'aquellas novas audicións, precís es confessar, que hi eran també en gros número'ls qu'ho prenían com á motiu de passatemps, ó com á vanitat de veure y ésser vistos, en un lloch que havía lograt ferse de moda.
Per regla general, los passavolants ocupavan los rengles de cadiras col-locats sota de la vela, mentres que'ls nombrosos amichs d'en Josepet — com familiarment anomenavan al immortal compositor, los seus íntims — la plana major dels literats y artistas d'aquella época, y algunas dotzenas d'entussiastas amateurs, que no deixavan passar un sol concert sense assistirhi, s'estenían en petitas ó grossas rodonas pel espay immediat á la plassa; lloch molt buscat, per ésser lo mes á propósit pera ajuntarse las familias amigas, y perqué á pesar dels voluminosos merinyachs, de rigurosa moda en aquells temps, las noyas trobavan sempre la manera de reservar alguna cadira buyda, pera fer lloch en lo seu rotllo als amichs y coneguts que s'atansavan á saludarlas. Aixó feya que'l remor de las conversas, d'un to molt pujat en los intermedis, si be's deturava tot d'un colp al comensar la pessa, als pochs moments, com un prosaych crescendo, tornés á sentirse acompanyant á la música, ab la impertinencia d'un xiu-xiu continuat; regla que sols acostumava á tenir escepció al cantarse las composicións mes novament estrenadas.
La nit en que hi portèm als nostres llegidors, envers la part esquerra de la plassa, casi
Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/18
Aquesta pàgina ha estat validada.
