Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/19

apoyantse en un dels pals que subjectavan la vela, s'hi veya un aplèch de cinch cadiras, ahont seyan tres personas; una senyora d'uns xexanta anys y dúas noyas que á la vista, no semblavan pas germanas; puig mentres la una, d'esbelta figura y molt agraciada fesomía, era blanca y rossa, l'altra, morena, baixeta y prima, á no haber estat per sos bons ulls y hermós cabell, sens cap mena d'injusticia, se li hauría pogut donar lo dictat de lletja. Las tres portavan mantellina; lo que llavores, lluny d'ésser una escepció, constituhía lo port general de la classe mitja de Barcelona; ja que fins las que duyan sombrero, tenían gust en alternarlo ab la mantellina. Las senyoras á que'ns referim vestían: la de mes edat trajo de mussolina de llana d'un tó cendrós ab mocador de crespó negre brodat ab sedas de colors á las espatllas; y las dúas noyas, amplas faldillas de xaconá ab farbaláns y cos de lilón blanch, adornat ab entredós y puntas.
Observantlas ab un xich d'atenció, se veya tot seguit, que la festa no semblava alegrar á cap d'ellas; puig, malgrat l'animació de la sinfonía de Fra-Diavolo, que en aquell instant tocava la orquesta, la senyora major, ab los ulls que se li clohían, donava sovint fortas capbussadas dessobre del seu bano ab branillas de carey; en tant que las noyas, com si cerquessen á algú que no hi era, no paravan de passejar sa desficiosa mirada, sobre determinats indrets de la plassa.