Los aplausos ab que'l públich acullí las darreras notas de la composició musical, semblaren desvetllar á la ensomniada senyora, que dirigintse á la seva filla, que era la guapa de las dúas noyas, li digué ab ayre malhumorat:
— ¿Qué n'hi falta gayre d'aixó, pera acabar?
La joveneta llegí, per sexta ó séptima vegada en aquella vetlla, lo programa que tenía en las mans, y respongué:
— D'aquesta part, han tocat Le Duch de Colonne, Las galas del Cinca y la d'ara.. y ja no falta mes que De bon matí y La Cacería.
— ¿Encara dúas mes?... — torná á insistir ab acritut la mare.
— Sí, tía, sí; — interposá ab vivesa la noya moreneta, — encara n'hi faltan dúas: així es que per mí, si s'en volen anar, no estigan...
— Vaja, Antonieta ¡que tens unas cosas!...— saltá ab to de queixa la filla de la senyora reganyosa. — ¡Vés si'ns en anirèm totas solas!.. ¿No has dit tú mateixa que en Pepe vindría á buscarnos?
—Oy, sí... Ja'n pots fer un bon cas del teu cosí! — rondiná la mare. — ¡Be hi haguerem d'anar de solas l'altre día, que no'l varem trobar fins mes avall del Criadero!.. A bon segur que avuy, si es que ve, ja no'l trobarèm fins al Portal del Angel... Lo que es jo, no l'esperaré pas... Pera fer llevar á la Mariona per la bugada, desde las cinch que no dormo, y estich morta de son!.. Y á més á més, ab las tevas
Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/20
Aquesta pàgina ha estat validada.
