Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/21

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


pressas per venir, m'has fet aixecar de taula á mitg sopar; y tinch una mena de dolor al cor! ¡Un defalliment!.. ¡Jo crech que aquest dematí al terrat, m'ha près un cop d'ayre! Estich tota endolorida!
 — ¡Ay, mama! ¡no cridi tant! — feu abaixant la veu la noya guapa, — parlant tan alt, tothom de per aquí, s'enterará de que fem bugadas, y que vosté te defalliments... Ara ja hi som... Encara no hem vist á cap conegut aquest vespre! Y á mi, l'Enrique y en Dominguito, me váren prometre que avuy nos vindrían á saludar.
 — ¿Y còm vols que vingan, si ara no tenen per ahont passar?.. Si n'haguessen tingut bonas ganas, ja ho haurían fet al descáns... ¡Mira! ¡mira! Florentina — digué la noya morena senyalant á la part dreta del tablado — ¡ja hi tornan á ser aquells joves de cada nit! ¡Avuy sí, que han vingut tart!.. També hi ha aquell, alt, moreno, de bigoti negre...
 La filla de la senyora malhumorada se tombá envers lo lloch que li signava la seva cosina, digué desdenyosament:
 — ¡Ay Deu meu! no sé quin gust tens, de mirarte á aquells xicots, que salta á la vista que son menestrals... treballadors... ¿Veus? ara ells també'ns miran... Com que tu sempre'ls hi tens los ulls á sobre:.. ¡Vaya uns partits... ¡Ay! ara si que'l veig á n'en Dominguito ¡Míratel! Al mateix indret que están ells... ¡Allá baix!.. A la segona arcada després del tablado!