Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/22

 — ¡Vaya, dona! ¡ab tú si que tothom s'hi fixará, ab aquestos alegroys! Y be ¡qué hi sigui! ¿Qué vol dir aixó?
 — ¡Ay, noyas! ¡Y que es llarch aquest concert! — torná á rondinar la senyora vella. — Y á fé que jo no'm trobo gens be: me sembla que'l sopar me puja y'm baixa, ¡tinch una mena d'angunia!..
 — ¡Ventis una mica, ja li passará! ¿Veu? ara van á comensar De bon matí, aquella tan bonica que estrenaren l'altre día, y tot seguit acabarán. Me sembla que en Dominguito nos ha vist, y potser vinga á saludarnos aixís que hagin acabat la pessa; y allavoras, si vosté no's troba be, li podém dir si'ns vol fer el favor d'acompanyarnos...
 — ¿Y aixó, li demanarías?.. — observá ab to de censura la noya anomenada per Antonieta.
 — ¡Ay! ¿Y perqué no?.. Es un jove molt fi, y estich certa qu'ho faría ab molt gust. Ja'us ho vaig contar que l'altre vespre'ns trobá á la Rambla y de tots modos nos volgué acompanyar fins á casa.
 Un psit psit fort y continuat d'una part de la concurrencia, desitjosa d'assaborir la nova composició, apagá'ls murmulls del públich y la conversa de las noyas; y'l choro, baix lo magnétich impuls de la batuta del mestre comensá á perfilar aquell ramell de filigranas que, ab tan gráfica delicadesa, apar que'ns mostran com s'apagan en lo cel las darreras estrellas de la nit,