Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/23

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


com s'esclarissa la negror de las tenebras, y com al parpallejar en l'horitsont los primers raigs de la celistia, se sent al lluny l'esquerdat kokorokoc del gall que, barrejantse ab lo cant de la alosa, s'ajunta á la frescal rialla de la naturalesa, pera saludar, ab l'esclat de sas bellesas, la poètica naixensa del día...
 Encara ab lo ressó de las darreras notas, lo públich, fondament impressionat, esclatá en un d'aquells aplaudiments nutrits, compactes, delirants, que constituheixen l'únich premi de prou forsa pera sostenir al geni, en las lluytas de la treballosa vida del art. Las demostracions d'entussiasme ressonavan cada volta ab mes persistencia, y'l choro's vegé obligat á repetir la nova composició; mes la pobre mare de la Florentina que, ab lo seu ventrell malalt, assaboría poch ó gens, l'encís de las bellesas musicals, esclamá anguniosament:
 — ¡Ay, Deu meu! ¿Y ara la tornarán á repetir? ¡Y qué son pesats!... ¿Y quán s'acabará aixó?
 Per molt llarch que li semblés lo temps á la emmalaltida senyora, aquest passá, l'albada finí, y ab los aplausos donats á sa terminació, se insinuá un viu moviment en lo públich, puig molta part d'ell, temorós de la gentada que s'acostuma á reunir á las sortidas dels espectacles, dos aquí, cinch allí, una grossa majoría comensá á desfilar.
 La Florentina, que no treya la vista del lloch que ocupava'l jove que havía esperat en