Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/24

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


vá tot lo vespre, notant que aquell se disposava á anarsen, digué á la seva mare, entre mimosa y suplicant:
 — ¡Ay! mama ¡esperis una miqueta més! Ara he vist que en Dominguito se n'ha anat d'allí ahont era, y de segur que es pera venirnos á saludar y poguer sortir ab nosaltres... Vosté sembla que fa mes bona cara ¿oy, que no's troba tan malament?
 — ¡A estonas! ¡á estonas! pero'l basqueig no'm passa. Lo que es un altre día no'm fareu pas venir tan corrents com avuy; y ¿vés, perqué?..
 L'intermedi finí; la orquesta comensá la darrera pessa del programa; la Florentina no pará d'estirar lo coll envers tots los indrets per ahont se podía atansar lo desitjat Dominguito; y com tot acostuma á tenir fí en aquest mon, lo concert també en tingué; y, en un tancar y obrir d'ulls, com fet per art d'encantament, la gran plassa se quedá casi deserta, y la noya, ja perdudas las esperansas que havía nudrit durant tota la vetllada, se decidí á aixecarse pera sortir. La seva mare y la Antonieta la seguiren en son moviment, mes la primera, tan bon punt se posá de peu dret, tancant los ulls y tornantse excessivament groga, caigué en basca en la cadira de que acabava d'alsarse.
 — ¡Mama! ¡Mama! — cridá esvarada la Florentina, passantli la ma esquerra per dessota'l cap, mentres que ab la dreta li ventava apressadament la cara, pera ferla tornar en sí.