Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/185

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


quel?... Ja se sab, que en aquest mon no tot poden ser glorias... peró parlant la gent s'entenen; y en fí, pensa que tot te remey menos la mort.
 La Antonieta, s'havía expressat ab tan serena tranquilitat que en Pere Joan, cregué en la forsa d'ánim de la seva dona; y convensut, per altre part, de que tampoch li fora possible amagarli per més temps lo córch que'l rosegava, aventurá:
 — Jo no t'ho volía dir perque estant com estás no t'hi prenguessis un disgust, que ja n'hi há prou ab lo que jo passo, peró...
 — Peró ¿qué?... Acaba d'una vegada ¡per l'amor de Deu!
 — Donchs ¡que'n Prats ha estat un pillo, un murri, que'ns ha estafat los setanta duros dels mocadors que li varem fiar!
 La Antonieta esdevingué més groga que las trocas de seda que envoltavan lo seu urdidor, y mormolá ab veu trencada:
 — ¡Estafat!... ¡Estafat!... ¿Y qué no hi há justicia al mon?
 — ¡Justicia! Sí; ¡ja li pots fer un nus á la qua! Desde'l dimecres que's fora de Barcelona, emportantsen tot lo que ha pogut: ha mossegat á grans y á petits... A ca'n Martí diu que se'ls en ha endut per més de sis mil duros!
 La Antonieta volgué respondre, volgué usar d'aquell coratge d'esperit del que feya tan poca estona s'havía vanagloriat, peró una mena de nú que li pujá del cor, se li aferrá