Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/188

 — Sí... peró mentrestant...— mormolá agrement en Grau.
 — Mentrestant — repetí la Antonieta, ja en complerta possessió del seu bon sentit — buscarém la manera de compaginarho del mellor modo possible. En los gastos del nen, lo de més necessitat es lo bressol; precisa que jo'l pugui tenir aprop mentres treballo... Mossen Vicens ja fa días que'm va dir que jo mateixa li indiqués lo que m'agradava pera'l regalo que ell volía fer al seu fillol, y jo li vaig respondre que m'hi pensaría, ab l'intent de passarli per alt... Los pobres ab la malaltía de la senyora Angeleta gastan que fa por; y ell mateix está ben acabat... ¡Ay, senyor! ¡Tan felissos qu'eran! ¡Si quan tením salut nos queixém per vici! — recalcá la dona d'en Pere Joan, desitjosa d'aconsolar al seu marit que, ab lo pensament tan ficsat com ella mateixa en la perdua d'aquellas boniquesas destinadas al seu fill, digué:
 — ¿Y pel bateig?... Després de treballar com uns negres, no'm sembla gayre del cas que'l nostre petit hage d'anar á l'iglesia embolicat com un pobre del carrer!
 — Ab l'ajuda de Deu, nos en sortirém com se puga: lo bressol que's lo de verdadera necessitat, nos lo comprará Mossen Vicens; si algun día s'escau ja li retornarém d'un modo ó altre... En quant á las robas de batejar, la senyora Tuyas nos deixará las que ella té; ¡ben bonicas son! y ja sé prou que no hauré de fer més que demanarlas...