— Mira ¡que haver de portar á la criatura ab robas enmatllevadas, poguentne tenir de propias, fa petar de dents! ¡Y que en més ó en menos d'aquesta miseria se'n haurá d'enterar tothom! — esclamá en Pere Joan tan picat del amor de pare com de la vanitat.
— No home, no; — feu conciliadorament la Antonieta — y de tots modos si algú mormola ¡pitjor per ell!... Jo no'ls he llegit may aquestos llibres que la Florentina'm deya qu'ensenyavan tantas cosas; peró en un que jo'n tinch de Santa Teresa, hi ha una máxima que diu: «No t'empobreixis pera semblar rich». Lo que, al nostre cas, vol dir que sacrificar á la vanitat de duas horas lo que's de necessitat pel nostre treball fora sols una fatxenda y una bojería... Més il·lusió que la meva, ja no li pots tenir tu, peró m'en aconsolo ben segura de que el nostre fill, quan ho puga agrahir, s'estimará molt més trobarse ab un obrador arrencat, que'l sapiguer que'l várem dur á las fonts ab un vestit més ó menos bonich...
— ¡Ja t'asseguro — esclamá en Grau que de mala gana's conformava ab los nous arreglos de la seva muller — que aquest brétol d'en Prats, no pot tenir perdó de Deu d'havernos robat las nostres primeras alegrías!... Peró també't dich que aquesta feta me servirá d'experiencia, pera no tornar á fiar may més un xavo á ningú!
— ¡Ay, fill meu, ab aquest pensar, ja podríam plegar tot seguit! — saltá pressosament
Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/189
Aquesta pàgina ha estat validada.
