Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/235

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


y á la Junta del Foment y á la Junta de Propietaris y á un sens fi de Juntas de tota mena, ab lo que sens adonarsen havía anat baratant las ingenuitats de la jovenesa per la vanitat dels diners, ja no li semblá be que la seva dóna continués treballant á la vista del públich; y, protestant de que ja tenía dret al descans, la privá d'excercir los seus cárrechs. Mes la Antonieta, treta del derrera del taulell, y del contacte ab las treballadoras, en quinas penas y alegrías constantment hi intervenía; ab lo seu fill posat á mitja pensió al Col-legi dels Pares Escolapis, ahont hi estava desde las vuyt del matí á las vuyt del vespre, malgrat lo seu pis gran y luxosament amoblat, no sapigué pas resignarse á viure com á planta parássita entre'ls velluts y tapicerías que la voltavan. Passada tota la seva existencia en l'activitat del treball, desconeixía per complert l'atractiu que las altras dónas de sa nova posició, sentían per visitas y passeigs, ja que á quaranta anys difícilment se troba gust en costums novas. A més á més, lo pensament de que la seva intervenció ja no era necessaria pera la progressiva marxa de la casa la ferí tant vivament y li despertá tan fondas susceptibilitats, que pot ben assegurarse que aquest clau fou lo primer corch que li rosegá l'alegría d'assolir lo lloch al que havía consagrat los esforsos de tota la seva vida.
 Lo jubilament, que'l seu mateix bon criteri li deya que era tan lógich com just, li