Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/242

valota tota la quadra... Avuy ja se m'en ha endut á n'en Nandu!
— ¿Y que voleu dir que no'ns fa una bona obra de treurens la son de las orellas? — saltá vivament lo teixidor jove, encarantse ab lo que acabava de parlar.— També hi estich jo, en que ja es hora de que'ns comensém á tréurens la llana del clatell, que encara li tenim del temps dels frares! ¿Qué no'ns hem deixat esplotar prou pels amos?
Lo treballador dels cinquanta anys se girá en rodó en vers lo seu company, y mirántsel de cap á peus, ab ayre entre despreciatiu y sorprés, exclamá:
— També t'hi has deixat entabanar tu per aquest toca-timbals?... ¡Mal punt vareig tenir quan me'l vaig ficar á dalt!... ¿Ho vols sapiguer pel teu gobern, com l'entench jo aquest garbuix que voleu arreglar en aquestos Centrus que vos malmenan los quartos y l'enteniment? Doncas si jo manava, lo primer que faría fora voltar á Barcelona d'unas murallas molt més altas, que las que varen treure á l'any cinquanta quatre; y á cada portal hi posaría un regiment de llanseros pera que no hi deixessen entrar ni treballadors de fora, ni máquinas del extranjer. ¡Las máquinas, las máquinas!... ¡Vethoaquí ab lo que'ns hauríam de barallar! ¡Vethoaquí lo que ompla las butxacas dels amos y lo que més ó menos tart acabará per reventarnos de fam á nosaltres!... ¡Maliatsiga, la primera que's va inventar!...