Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/243

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 Mentres los dos velers arreglavan, cada un á sa manera, l'intrincada qüestió social, las urdidoras havían deixat la feyna; y, donant una espolsada pera treure'ls borralls de la seda de sas faldillas de cotó, comensaren á sortir de la quadra, baixant escalas avall seguidas dels homes, deturantse'l més vell al primer pis, pera deixarhi las claus de las duas quadras que acabava de tancar.
. . . . . . . . . .
 Una estona després, la mestressa de la casa, acompanyada duna cambrereta de pochs anys, que portava á la ma un cabasset d'espart, s'en pujavan escalas amunt y tornant á obrir las portas, se ficavan en lo tercer pis, ahont mentres la serventa recullía los papers y demés menudencias que hi havía per terra, la senyora Grau, inspeccionava las sedas dels urdidors, las trocas plegadas, las devanadoras y'ls rodets. Enllestida aquesta quadra, abduas pujaren á la de dalt emprenenthi la mateixa feyna; mes en aquesta, la Antonieta després de resseguir ab minuciosa atenció las pessas dels telers, per ella mateixa aná senyalant á la minyona los taps de suro, cordills de gasseosas, y puntas de cigarros que hi havían escampats per terra, dihentli:
 — Tot aixó, posaho de banda, perque no vull pas que m'ho tiris á las escombrarias... Com tu ets nova, se t'ha d'ensenyar... Los taps y cordills y puntas se posan en un caixó gran que trobarás al quarto dels mals endressos; y