Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/247

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



INTIMITATS

ACABAT lo seu quefer, mestressa y minyona se preparavan pera tancar la porta de la quadra, quan ressoná á la escala remor de passos, que per lo forts y seguits, no deixavan dupte de que era un home'l qui'ls donava. La Antonieta s'abocá á la barana, y al veure ja aprop del replá á la persona que pujava, exclamá tota sorpresa:
 — Y ¿ara, Pep?... ¡Tu aquí!... ¿Y per qué no'm feyas cridar?... ¡Bonas ganas de pujar tant amunt! ¡Aném, aném á baix!
 Sens fer esment de las paraulas de la seva germana, en Joseph Corominas acabá d'avansar lo darrer tram de la escala, y, passant pel devant d'ella, entrá á la quadra, dihent ab tó sech:
 — Estaré mellor aquí que al pis...
 — Peró home, ¡no sías tossut!... ¿qué no veus que ja es vèspre?... ¿Y qué hi farém aquí á las foscas?...