Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/253

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


tar encara que per poch temps... fou quan ella s'empenyá en que m'havía de vendre la fábrica pera ferme bolsista. ¡Ah! allavoras no'm trobava aspre, sorrut, ordinari... no's queixava de que no la comprenía... al revés; si fins arribá á dirme que jo tenía una gran penetració; una gran inteligencia... ¡Je! ¡Je!... ¿No t'ho pensavas tu tenir un germá de tants mérits?... Donchs pensa que jo alashoras los tenía tots... ¡Sí fins trobava malaguanyat que'l meu talent se empleés en fusos y telers!... Vetaquí la única época ditxosa que he passat desde que'm vaig casar ab ella. ¡Y que'n sabía de pregar y de persuadir!... Allavors me vaig esplicar moltas cosas que no havía comprés may... Me vaig esplicar com se perden molts homes y com poden cometres molts crims!... Peró la felicitat me durá poch; molt poch!... Me passá pel devant dels ulls com los colors de las bombollas de sabó, que feya ab una xicra y una palla quan era criatura, y que quan més grossas y més hermosas las veya, se'm esmicolavan y desapareixían sens que m'en quedés cap rastre entre las mans!...
 En Joseph Corominas, que havía emprés la conversa ab s'habitual y seca concissió, al veures obligat per la forsa del sentiment á treure á fora aquellas interioritats que per tant temps havía guardat en lo fons de la seva ánima, acabá par expresarlas ab tota l'amarga elocuencia de sa concentrada exasperació. Y, exaltat per ella, aná descapdellant ab creixent