Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/252

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


trobo que ella m'en ha fet tant ¡peró tant á n'á mí! que ara soch jo'l qui la vol, y'l qui l'obtindrá, la separació y'l divorci y tots los dimonis del infern, con tal de tenirla lluny, ben lluny, ahont no torni á véurela, ni á sentirne á parlar may més! ¡may més!
 — Vaja, Pep! no digas més disbarats! Sosségat y cóntam d'una vegada lo qu'ha passat!
 — ¿Contarte lo que ha passat?... Demanas més de lo que't pensas... perque hi há cosas, que com son cosas, poden contarse; y lo que m'ha passat á mí es impossible que se'n puga fer cárrech ningú. ¿Quí vols que comprenga que una dóna que no li ha faltat may res, que ha viscut del modo que li ha donat la gana, que ha tingut un marit que l'ha estimada massa... Quan penso, — feu amargament en Corominas — que en conech tants y tants, que en fan cent per un diner y tenen sossego á casa seva y dóna que'ls complau y ¡qué fins potser los estima! y jo que no he desitjat més que la pau y tranquilitat que vaig veure sempre á casa nostre, la que teniu vosaltres, la que disfruta tothom y que jo no l'he gosada ¡may! ¡may! — repetí'l marit de la Florentina, ab tota la exasperació que aquesta idea despertava en lo seu esperit. Mes tot de sobte, pentinant nerviosament ab las puntas de sos dits los pels de sa barba ja un xich agrisada, exclamá tornant á rependre son to irónich: — ¡Ah! dich mentida!... També la vaig conéixer jo la felicitat del matrimoni... també la vaig disfru-