Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/251

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

dóna á la torra, me dius que t'ha fugit de casa?... ¿Y per aixó m'has preguntat si jo tenía lloch pera la teva filla?.... ¿D'ahont te venen aquestas exageracións?... ¡Vaja! ¡vaja! que ja teniu massa anys per aquestas renyinas d'enamorats!
 En Corominas, semblant que del enrahonament de la seva germana, no n'havía sentit més que las darreras paraulas, tornant á rependre son interromput camí amunt y avall de la quadra, digué, ab la mateixa irónica amargor que havía usat desde'l principi de la conversa:
 — Sí... sí... ¡renyinas d'enamorats!... Es lo que li faltava á n'aquesta qüestió; lo saynete, y ja'l tením... perque en totas aquestas cosas de separacións y de divorcis, no hi pot faltar la part cómica y tampoch me faltará á mí!... ¡Jah! ¡Jah! ja será cosa de veure quan se tingan de donar explicacións á la gent, las bestiesas que sortirán á relluir!... Encara que jo no m'esperaré á sentirlas; perque després de colocar á las criaturas... ¡que las hi pendré!... ¡Vaya si las hi pendré!...
 — Peró ¿per qué las hi has de pendre? ¿Y per qué us haveu de separar?... ¡Veyam! ¡digas d'una vegada! — exclamá la Antonieta, tornantse á sobressaltar ab las últimas paraulas del seu germá.
 — ¿Per qué nos havém de separar?... Donchs per la cosa més senzilla; perque la meva dóna diu que jo la faig desgraciada, y jo