Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/250

plicacións claras, concretas!... Perque si t'ha escrit ¿ja te'ls deu esplicar los motius que ha tingut pera anarsen?
 — ¿Los motius? ¡Oh prou! ¡Prou!... Diu que se'n va, perque ¡jo! la faig desgraciada.
 La senyora Grau se passá neguitosament la má pel front, que, malgrat no ésser á l'estiu, lo tenía amarat de suor, y, fent un esfors pera aparentar una serenitat que comensava á perdre, digué:
 — Mira, Pep, tu estás excitat y molt prompte acabarías pera fermhi posar á mí; y devant de las tribulacións es quan més se necessita estar seré. De segur, que tot lo que'm dius, ben garbellat, no tindrá la importancia que tu li donas... un colp de sanchs... un prompte... peró res dels castells que'm sembla que tu't fas...
 — Fins ara, á pesar de totas las sevas extravagancias, no tenía motiu pera ferne cap: peró avuy ne tinch pera ferlos tots.
 — Bueno; bueno; peró tu ¿no pots atinar?... ¿No tens algun indici pera sapiguer ahont ha anat?
 — ¿Ahont ha anat?... ¡Oh, aixó ray! Be prou que m'ho esplica en la seva carta... ¿Nó't dich que te vuyt planas?... De moment es á la torra pera destinar desd'allí ahont se'n anirá...
 — Y tu ¿no t'en anirás al botavant?— saltá la senyora Grau, tan joyosa d'aquesta darrera nova, com enfadada del mal rato que li acabavan de fer passar.— ¿Y d'anarsen la teva