avall de la quadra. La nostre fabricanta se li plantá resoltament al devant, y, agafantlo pel bras, insistí, sacsejantlo ab tota sa forsa:
— Peró digas ¿qué us passa? ¿Qué no veus que'm fas pensar un munt de disbarats?
— Per més grossos que'ls pensis, may los hi pensarás prou! — exclamá en Pep, deturantse. Y fent una rialla que en sa cara traspostada hi aparegué com una dolorosa contracció, afegí: — ¡Jah! ¡Jah!.. Donchs la cosa més original!... ¡Qué la Florentina m'ha fugit de casa!...
— ¡Qué t'ha fugit de casa!...
— Tal com ho sents... Quan hi he anat aquest mitg día, m'he trobat ab una carta de
vuyt planas... aixó d'escriure llarch á n'ella no li costa gayre... dihentme ¡que no hi vol viure més ab mí!...
— Y ¿per qué? ¿Y qué li has fet tu? —exclamá la senyora Grau, no sapiguent donarse
compte de lo que sentía.
— ¿Jo?... ¡Esser un ximple!... Tractarla y considerarla com no's mereixía!... Rosegarme'ls punys quan ja prou amohinat del meu treball, més plé de maldecaps de lo que tothom se creu, al tornar á casa, en lloch de trobarme ab una persona com las altres, me trobava ab una dóna trista, desplicenta, malhumorada ¡fins plorosa! perque'l cas es que ella darrera de las sevas deries, ni es felís, ni'n deixa ser á ningú!...
— Be, be; — feu nerviosament la Antonieta — tu no'm dius més que paraulas y jo vull es-
Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/249
Aquesta pàgina ha estat validada.
