Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/26

bar un cotxe... Vegi ¿com ho farém?... lo meu germá, havía dit que'ns vindría á buscar... y...
— No; no; ara ja m'ha passat... ja'm trobo millor... — interrompé la mare de la Florentina, probant d'aixecarse de la cadira — ab la fresca ja aniré caminant á poch á poch... No sé pas que ha estat aixó... ¡Vosaltres ne teniu la culpa d'haberme fet sortir tan depressa de casa!.. Y no habervosen volgut anar quan jo vos deya que no'm trobava be!..
Mentres la vella senyora continuava mormolant entre dents aquestas y parescudas queixas, lo mes baix dels dos joves que la havían assistida, s'adelantá cap á las noyas, dihent: — Jo no'm puch entretenir mes, perque á casa estarían ab ánsia; pero aquest, — afegí senyalant al seu amich — com no te ningú que l'esperi, pot quedarse un xich mes ab vostés, fins á veure si troban al seu germá ó'ls hi pot ser útil en alguna cosa ¿no es veritat Pere-Joan?
— Sí; sí... Si vostés ho volen... Si'ls hi sembla...— mormolá'l jove un xich confós, y ab posat no massa satisfet del encárrech tan sobtadament endossat pel seu company, envers personas desconegudas per ell.
— No; no's molesti... no cal... la mama ja's trova millor y anirèm baixant á poch á poch — feu la Florentina que, ja passada la necessitat mes apremiant, veyent pel aire del trajo que portavan, que abdós joves pertenexían á la classe treballadora, no l'entussiasmava la idea de tenir á cap d'ells pera acompanyador.