Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/264

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


pesar de las sevas excentricitats, escampava arreu un doll de boniquesas, deixant un rastre d'olor de violas per tots los llochs ahont passava; fóra aquells dos rossos infants que no estavan may quiets... que ho trasbalsavan tot... que omplían las salas d'un xarroteig d'aucells ab sos xiscles y riallas... Y aquell mateix dematí tots dos se li havían repenjat al coll... l'Armando, demanantli un cavall blanch, y la Alicia, una capsa de ninetas vestidas de satí blau... Ell lo havía respost distret, peró content, dolsament content, de sentir sobre sas galtas los petóns d'aquellas boquetas de cirereta partida... Pareixía que, desde que no's parlavan ab la seva dona, aquellas falaguerías li eran més estimadas y més indispensables que abans... Ara aquell pis tan solitari devía semblar un cementiri... ¡Deu l'en reguart de posarhi'ls peus!... Peró era'l cas que també li produhía'l mateix efecte la casa de la seva germana... y prompte hi arrivaría'l seu cunyat, y preguntaría, y se li haurían de donar explicacións!... y ell se sentía ab un nus á la gola que l'estrenyía com si fos un dogal!... Era precís sortir; caminar fins á Sans... fins á Montjuich... anar lluny, molt lluny... Si no fos per las criaturas, agafar un tren que no parés may... un vapor que'l separés d'un món que odiava, d'una gent per la que hi sentía una forta avorrició!... ¡Ay, si no fos pels noys... y per la Antonieta!... ¡Pobre Antonieta! Tan malament que s'hi havía por-