Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/267

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


mas paraulas que'l seu marit li dirigí la darrera volta que's parlaren; aquell menyspreuador: «me fas fástich y rabia» que feya sis días portava incrustat en lo cor y en lo pensament...
 Desplicenta y desitjosa de sustreures á n'aquell estrany malestar, s'en pujá al seu quarto, ahont, seguint lo plan que s'havía proposat agafá la ploma pera escriure á la seva amiga Sofía que li prengués casa á París: mes ¡cosa estranya! ella que, ab tan gran facilitat en temps normal, omplía planas y més planas, aquella tarde no sabía com expressar lo devassall de ideas que fosforejavan en la foscor del seu pensament; per més que ja en altras cartas li hagués dit lo molt desgraciada que era, ara calía contarho més detalladament... precisar las causas... concretar fets, que, al passar del pensament al paper, eixían frets... descolorits... enxiquintse y difumantse fins á no restar més que una petitíssima bolva que's perdía en la buydor del no rés... Sens dubte la seva nerviositat no li deixava esplayar com ella volía la forsa del seu sentiment...
 Sería precís deixarho pel vespre ó tal volta pera després d'haver descansat... ¡Y las horas d'aquella tarde no acabavan de passar may!
 Las criaturas contentíssimas de sentirse en la llibertat del camp, corrían y jugavan, semblantlos una novetat cada una de las vellas joguinas que hi trobavan. La demoiselle las vigilava... ella no hi feya falta... era precís recorre