Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/266

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


letat, d'esbargirse, de rebre l'ayre lliure del carrer; y, recalcant ab tota intenció las sevas paraulas, li digué:
 — En Pere Joan acostuma anársen al llit á las onze; peró pensa que jo no hi aniré que tu no tornis   .   .   .   .   .   .   .   .   .
 — Mentres en Corominas se disposava á esbargir lo cap ab lo moviment del cos, la seva muller, sortía al espayós mirador de la torra. Ab tantas horas transcorregudas desde que se'n aná de Barcelona, ni havía lograt asserenarse, ni disfrutar de la felicitat que cregué trobar lluny del seu marit.
 — Malgrat l'haver arrivat á la seva finca al pich del mitg-día, trobarse la vegetació en plena primavera y ésser aquell lloch lo més favorescut per las sevas predileccións, puig que'l seu gust refinat n'havía fet un model de boniquesa, apenas hi reposá, sentí demunt seu lo pes d'una tristesa aclaparadora.
 Aquellas llargas voradas de rosers, aquellas paneras de flors de tota mena; aquellas plassetas d'árbres, hostetjadors d'aucells, per quinas nuosas socas s'hi enfilavan los lligaboscos y'ls jesamins; aquell immens horitzó finit al mitg-día per la verdosa faixa del mar y al ponent per una accidentada serra de montanyas, que ab tanta fruyció havía contemplat sempre, se presentava als seus ulls ab lo sagell d'una pesanta monotonía; semblantli que, en mitg d'aquella extremada quietut, hi sentía, encara ab més forsa que á Barcelona las últi-