Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/271

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


gracia, no havía fet altre cosa que deixar d'atormentarli la imaginació pera nuarli dolorosamnt lo cor; pera formar á son entorn una mena de buydor que li produhía l'efecte de trobarse en lo reduhit plá d'un cim rodejat d'abismes...
 Aquesta idea la concebí ab tanta forsa y's clavá ab tal persistencia en lo seu cervell, que, ajuntantse á la fredor de la temperatura la feu extremeixer en una intensa esgarrifansa de fret y de feresa... Devía ésser molt tart: las llumenetas del primer terme havían anat apagantse l'una darrera l'altra y ab ellas los remors que sortían de la casa dels masovers y de la seva propia. Lo servey devía dormir: la institutriz duas ó tres vegadas li havía pregat que's fiqués á dins; expressantli sa temensa de que'l rellent li fes mal... Sería precis créurela... No se sentía pas del tot be...
 La Florentina dirigí una darrera mirada d'amargor y recansa envers l'indret de la ciutat; d'aquella ciutat ahont sens dubte hi dormía ab tot descans son espós... aquell Corominas que ab tan apassionament li havía dit cent vegadas en la época del seu prometatje que tots los sacrificis li foran poch per ella, y ara per una disputa... per una carta dictada en un estat d'excitació, sapiguent ahont era, no havía fet una trista hora de camí pera desagraviarla... pera veure'ls seus fills que s'havían adormit preguntant per ell... ¡Quína decepció tan horrorosa!... Y ella no s'ho me-