Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/272

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


reixía pas... No havía faltat á cap deber... Las sevas ambicións no havían tingut més alcans que'l de veures estimada pel marit, ab aquells apassionaments que tan gran il-lusió li feyan, que tan arreu trobava en los llibres que llegía...
 Un doll de llágrimas per moltas horas comprimidas, y no, com altras vegadas, sorollosas, sino tristas y acompassadas brollaren dels hermosos ulls de la pobre somniadora, que tot de sobte's detingué, com atreta per una clarividencia que per primera volta atravessava pel fons del seu pensament. La il-lusió ó'l desitg que ab tant afany perseguía ¿l'havía vist realisat en lo món que la rodejava?...
 Com hem dit en altre capítol, la Florentina no conreuava las relacións socials. S'havía volgut aislar y'l món l'havía aislada. Per lo tant lo repás de las sevas amistats tingué de concretarse á un reduhit número de matrimonis y al de la seva cunyada, que li constava havía estat y era una dóna enamorada del seu marit, d'un marit que, com tots los altres de que feya memoria, no guardavan cap punt de contacte ab las formas galantejadoras, que tant l'havían encisat en l'espós de la seva amiga Sofía; y totas aquellas donas vivían tranquilas... satisfetas... y la seva mateixa cosina, quan la ocasió s'hi esqueya, li parlava del seu goig, de la seva felicitat... ¿Era donchs, que verament no comprenía lo món en que habitava?...
 La obcecació de tota una vida no s'acostu-