Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/273

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


ma á desvaneixer en lo curt espay d'un sol moment.
 L'eccés de novelisme acumulat en lo fons de la seva imaginació imperá una vegada més y's digué: Al fi, inteligencias poch cultivadas... ánimas sens ideals... ánimas vulgars...
· · · · · · · · · · · · ·
· · · · · · · · · · · · ·
· · · · · · · · · · · · ·
 En aquella mateixa hora l'ánima vulgar embolcallada en lo migrat cos de la Antonieta Corominas, després d'haver esperat lo retorn del seu germá, s'havía ficat al llit sens que li fos possible aclucar los ulls.
 Resolta á anar á la torra pera parlar ab la Florentina, combinava en la seva imaginació las ideas y las paraula de que s'hauría de valdre, pera tornar á la realitat de la vida práctica á n'aquella cosina y cunyada seva que, ab tanta ilustració com se creya tenir, no n'havía entés may un sol borrall. Y la pobre ánima vulgar, ab aquell retall d'ensenyansa adquirida pels vols del any 45 aumentada quan fou rica ab las lecturas de El año cristiano; La Revista Popular y Las Madres Católicas d'en Roca y Cornet, no parava de fer plans y combinacións en los que, tan prompte abatuda com esperansada, tan aviat endormiscantse ab lo rés d'un Parenostre al Sant Crist dels Agonitzants, com esvahintse ab una Salve á la Mare de Deu de l'Ajuda, vejé escorres las horas l'una darrera l'altra, fins que al arrivar á la matinada ab los