Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/282

d'anar preparant de poch en poch, á la seva dóna, pera rebréla.
— ¿Qué ha tornat á tenir algun altre disgust ab la Florentina?
— ¡Ditxosa Florentina!... ¡Ella, ella sola'n té la culpa de la desgracia del seu marit! — exclamá en Grau ab tó de fiscal acusador.
— Home ¡per Deu! no'm fassis patir més ¡y digas d'una vegada lo que hi há!
— Donchs, lo que jo havía dit sempre: que aixó de voler guanyar los diners sense treballar, de tan en tan dona uns xascos que podrían servir de grans exemples á la gent, si la experiencia dels fets passats als altres servís per alguna cosa en aquest món!...
La Antonieta s'esgroguehí molt més de lo que ja ho estava, y preguntá:
— ¿Que li ha passat algun descalabro á la Bolsa?
— ¡Y tan y tan gros, que no s'en aixecará pas may més!
— ¿Y ara? ¿qué dius?... ¡Home, esplicat; esplicat per tots los Sants del cel!
— Donchs, mira, lo de sempre... que com aixó es un jóch com qualsevol altre, als primers anys se fa ab por; mes, quan las bonas duran se va de refiat; y, com la sort emborratxa més que'l ví, l'home més negat, veyent que s'enriqueix, se pensa ésser un talent financier; y, si al principi jugava per mils, quan ja es á dalt, juga per milións; y, com qui més alt s'enfila de més amunt cau... ¡qui jemega ja ha rebut!...