Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/285

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


hi haurías hagut d'escombrar gayre las trapitjadas á casa teva!
 Un llarch silenci, sols interromput pel acompassat tich tach de la péndola del rellotje pénjat á la paret, seguí al amarch retret d'en Grau, preocupat per la temensa dels disgustos que aquesta qüestió podía reportarli; ja que, coneixent de sobres los sentiments de la seva dóna y'l carinyo que havía sentit sempre pel seu germá, preveya que intentaría tots los medis possible pera cercar arreglos, que ell tenía per impossibles sense fer sacrificis de firmas y diners, que, com pot suposarse, lo seu afecte de cunyat no l'empenyía pas ni á pensarlos. Mes, en contra dels prechs que ell esperava, la Antonieta semblant que ni sols l'havía sentit, ab lo front apoyat en sa má esquerra y'ls ulls tercament ficsats en lo fons de la mitg buyda tassa que tenía al devant seu, deixá passar un minut y dos y tres y cinch y vuyt, y tot de sobte, com si acabés de trobar alguna cosa que cercava, aixugá ab l'endomassat toballó los seus ulls dels que, com per encant acabavan d'estroncarse las llágrimas, y digué ab veu que procurá fos lo més acompassada possible:
 — Peró de tots modos, tu, devant d'aquesta desgracia ¿quína resolució pensas pendre?
 — ¿Quína resolució penso pendre?...— repetí en Pere Joan, al qui semblá que aquesta pregunta tornava á aumentar los graus de la seva exaltació — la més curta y la més natu-