Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/291

treuré de la casa — pera que en Pep, te compri á tu la fábrica del carrer Mitjá...
 — ¿La fábrica del carrer Mitjá?... — saltá en Pere Joan, brincant de la cadira, com si l'hagués picat una vespa. — Es á dir ¿qué tú donarías la casa y jo la fábrica?... ¿Y no vols rés més?...
 La senyora Grau no semblá immutarse ni pel sobressalt, ni pel tó irónich del seu marit, y digué:
 — Ja veurás, en quant á la casa, tan sols te recordis que es meva, me penso que ja no hi haurá necesitat de véndrela; puig bastará ab que tu sápigas que la tens en garantía del pago de la fábrica... Y relativament al plan que't deya, val mes que aném al dret, que es lo camí que á mi sempre m'ha agradat més; y aquest es, que tu sabs tan bé com jo que en Pep, per més que hagi tingut la desgracia de ficarse dins d'un drach que en dihuen Bolsa, es un home honrat y tant intel-ligent pel treball y tan fabricant de bona arrel com tu mateix; lo que vol dir que, ab l'ajuda de Deu, y, donantli la má, ab pochs anys pot acabar de pagar lo que li falti: y nosaltres no hi farém cap mal negoci; ja que com á tu cada día te fan de novas Juntas y Societats; y en aquest mon no es possible ésser per tot... y lo que un hom no's veu ni's cuyda molt aviat se'n vá á rodar... y la fábrica de Sant Martí, per havértela pujada tu y tenirla ab tots los avensos del día, es á la que sempre t'has tirat de cap; ha