Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/36

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


al hivern, sols per l'indret dels pisos alts hi passava una llepadeta de sol, al estiu... ¡oh al estiu! no sols baixava als primers pisos y als llindars de las botigas, sinó que, com una catifa d'or, s'estenía per las rústegas llambordas del empedrat.
 Y pera contemplar tan extraordinarias boniquesas, la noya Corominas, se passava una bona estoneta cada mitgdía, tan prompte guaytant la tireta de cel qu'ensostrava'l carrer, com las xicas finestras y'ls esquifits balcons y las encofurnadas botigas que, sense la més insignificant variació, feya vintisset anys que constantment tenía al devant dels ulls.
 En los días festius, tampoch acostumava á tenir grans distraccións; puig aquéstas quedavan reduhidas á la Missa Major, ohida invariablement á la iglesia de Sant Pere, y á las dúas visitas de la tarde, una al seu padrí Mossen Vicens, que vivía, ab la seva germana Angeleta, al carrer mes Alt de Sant Pere, y altra á la seva tía Madrona, viuda d'un negociant de fustas, anomenat senyor Anton Batlle, y propietaria d'una casa á la plassa de Junqueras y d'uns terrenos á la Ronda de Sant Pere.
 Bona part de carinyo podía haver trobat la noya en aquesta única germana que li havía restat del seu pare; pero la senyora Madrona, que desde jove havía quedat viuda ab cinch fills, dels que sols li arribá á gran la Florentina, ben convensuda de que, malgrat los anys