Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/35

de sentir los refilets dels canaris del senyor Eudalt... ¿Veus? Ja't bufo las brossas y't torno á posar aygua neta al abeurador, perque estigas ben contenta!... ¡Més regalada que tu!...
Y tot fent aquestos ó parescuts parlaments, la Antonieta desnuava d'un extrém las betas que lligavan la ratllada cortina als ferros de la barana, y, amagant lo cos darrera d'ella, avansava'l cap per dessobre 'ls testos, pera aguaytar al rónech carrer, per lo que en direcció á la plassa de Sant Pere ó al antich carrer del Cuch, passava de tant en tant qualque tranzeunt, quina remor de passos quedaba ofegada pels colps de mall del manyá y'l cruixir del ribot del fuster, que, casi tot l'any se veyan obligats á treballar al marxapeu de la porta, pera gaudir un xich de la llum que migradament deixava arrivar fins á ells, la estreta llenca de cel que s'ovirava de banda á banda dels ennegrits terrats. Mes la Antonieta, que havía nascut en la casa que habitava, la que'l seu avi comprá ab sols dos pisos, y'l seu pare havía pujat d'un altre y de las dúas quadras ahont hi tenían los telers; si'l carrer Mitjá, no li pareixía lo més hermós de Barcelona, trobava que, pera viurehi ella, no n'hi agradava cap altre. ¡Era tan quiet!... ¡Hi havía tan bon vehinat!... ¡Era tan alegre ab los vols de coloms que, aixecant los ulls enlayre,'s veyan passar en las mitgdiadas, eixint d'aquell seguit de colomars que s'estenían de cap á cap del carrer!... Y si be era cert que