Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/41

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


bre dels molts rengles de cadiras que'ls separavan, corresponían los concurrents del esmentat rotllo á la casi invisible mirada de aquells vivíssims ulls negres, que de tan lluny se fixavan en aquell indret?..... Difícil fora precisarho; peró lo que sí's pot assegurar es que la nit de la basca de la senyora Madrona foren ells los primers en sentir los crits de las noyas, los únichs en atansarshi y'ls sols que'ls oferiren los seus auxilis; y que'l jove alt, que més se'n havía endut las miradas de la Antonieta, fou precisament lo qui més part prengué en sa tribulació, anant al café per la copa d'aygua-naf, y'l qui segóns ella, sense la desdenyosa negativa de la Florentina, hauría dut sa atenció fins al punt d'acompanyarlas á son estatje.
 Aytal comportament de la seva cosina, havía ferit molt á fondo'l cor, bondadós de mena, de la noya Corominas que, al retornar á sa casa, en la nit del succés passat á l'Euterpe, no pogué aclucar los ulls, pensant en la grossería que havían fet á aquell jove que tan amable se'ls mostrá y al qui ni tan sols donaren las gracias que's mereixía; puig, si be era cert que ella cumplí ab aquesta atenció, la mateixa Florentina li feu notar que ell ja havía passat la porta quan las hi doná, y que, per lo tant, no pogué tenir esment de la seva cortesía. Y ja posada en aquést terreno, poden presumirse las cavilacións de la Antonieta respecte á la desventatjosa idea que'l jove te-