Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/42

nía dret de formarse d'ellas. Era molt probable que de noyas sense educació no'ls en havía deixat... y si no era aixís, tenía motiu pera ferho... A bon segur que la seva cosina hauría obrat de ben diferent manera, si s'hagués tractat de algún d'aquells joves de l'Olimpo. Allí haurían estat de veure las finesas y las mostras d'agrahiment ab que'ls hauría regraciat... peró com se tractava d'un menestral y, potser d'un humil treballador, ja no hi havía el perqué.... Y ¡aquésta, aquésta injusticia, era lo que més mal li feya!...
 En aytal estat d'esperit, passant y traspassant la imaginació per los mateixos viaranys, havían transcorregut quinze días, quan la viuda Batlle que, de resultas d'aquell succés, havía tingut de fer llit, pretextant de que tenía de consultar al seu nebot quelcom relatiu á sos interessos, acompanyada de la seva filla, aná á visitarlos á l'hora del dinar, la única en que, segóns ella, tenía seguritat d'ésser més detingudament escoltada. Quan aquést fou acabat, mentres la seva mare discutía els consells que en Corominas li donava, la Florentina instá á la Antonieta pera passar al balcó de la part del devant, ab l'escusa de que disfrutarían d'un xich mes de fresca que en lo menjador, tan sols orejat per la esquifida finestra del cel-obert. La noya Corominas s'aixecá tot seguit y, anant envers la sala,'s proposá enquibir dúas cadiras devall de la cortina del balcó, mes la seva cosina, escorrentla un xich pera donar