Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/45

motiu... La gent castellana sempre exagera... y'ls joves hi solen ser molt amatents á dir á las noyas que las estiman... En fi; no t'hi has de enfadar per aixó... Tu'm preguntas y jo't responch, tal com me sembla... Vaja, me'n alegraré molt que sigui casament, si't convé...
— Sí, filla, sí; una cosa com aquésta, convé sempre. En primer lloch, com ja t'he dit, la senyora Leonor, diu que está bojament enamorat; y aixó á mí es lo que'm fa mes il-lusió; perque jo, si may me caso, ha de ser ab un home que sia com esplica La Indiana. ¿La has llegida tu aquesta novela?
Y com la Antonieta fes ab lo cap un signe negatiu, la Florentina prosseguí ab major entussiasme:
— ¡Ah! pues jo casi la sé de memoria... No comprench com á tu no t'agrada llegir novelas... Mira; á mi aquésta me la va deixar la Sofía, abans d'anarsen á viure á París; y com no li he poguda tornar y ara no'n tinch cap més, quan l'acabo, la torno á comensar de nou. Donchs, com te deya, la heroína d'aquést llibre, que vol dir la senyora principal de la historia que passa, diu que l'home que ha d'obtenir lo seu amor, li ha de sacrificar tot: la fortuna, la reputació, el deber, la familia, tot, tot... ¿Veritat que ha de fer molt felís veures estimada d'aquest modo?
— ¿Y vols dir que pot ésser aixó? — objectá com admirada l'Antonieta.
— Y pues ¿perqué foren los enamoraments?