Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/53

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


passar pel devant del mirallet en que's pentinava y, vejent lo seu cap reflectit á la lluna, s' adoná de que duya'l cabell tot esbullat. ¡Válgans Deu! ¡Casualment lo cabell! ¡La sola cosa que tenía bonica!... Y la Antonieta agafant lo respallet sucat ab bandolina, s'allisá cuydadosament lo pentinat; y, com ja hi era posada, també s'estirá un xich las arrugas del seu cos de indiana y's posá ben be al mitg del coll la creuheta d'or de la Mare de Deu de Montserrat, que l'hi duya lligada ab un vellutet negre; y, ab una espolsada al devantal, se'n torná al balcó.
 La pobreta cadernera que, ab las visitas del mitg día, havía perdut las falaguerías á que estava acostumada, prou refilava y treya'l bech per entremitg dels filferros de la gabia, pero la seva mestressa, molt enfeynada ab lo sobrefil de la camisa que feya, sols movía'l cap pera donar una que altre mirada envers la plassa de Sant Pere, de quín indret, per enllá al cayent de la tarde, comensá de vèureshi major animació, deguda al pas d'alguns obrers que plegavan de las fábricas y obradors situats per aquells encontorns. La Antonieta, tot adonantse aleshoras, de que no s'havía recordat de berenar, ni menys de fer lo seu acostumat repás á las flors del balcó, s'aixecá pera treuren las fullas grogas, y primer una y després dúas, sens ferne esment n'arrancá també alguna de ben verda; quan tot d'un colp, sentí que'l cor li donava una forta batzegada;