Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/54

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


y sos ulls de llarch temps fixats en lo carrer, hi vegeren apareixer al jove de l'Euterpe, acompanyat ab dos altres del mateix port y edat, que conversant amigablement, passaren vía avall, mentres que ella, que tant cuydado havía posat en arreglarse, s'amagava sobtadament derrera de la ratllada cortina del balcó.....
 Desd'aquella tarde, y durant totas las darreras del mes de Juliol, los jorns per la Antonieta sols tingueren quatre instants, que foren aquells en que en Pere Joan, ben lluny de pensar en l'efecte que la seva presencia hi produhía, passava indiferentment pel carrer Mitjá pera anar y retornar al seu treball: las demés horas no existían per ella; aquellas passadas invariables eran quatre raigs de sol de tan mágica forsa que, atravessant la grisa buydor per ahont s'escorría sa freda existencia, la resplandor de l'un, aconseguía á l'altre, sens que en aquell espay hi capigués altra cosa, que la ratlla de llum que las enllassava. Y tant era així, que en sa intel-ligencia pareixía que'l pensament hi estigués com parat ó ensopit. ¿Pensar?... ¿Y ab qué, si aquells filets de llum tenían prou potencia pera omplirho tot ?...
 Ara, ja fins la idea de las gracias que no s'havían pogut donar, no la obsessionava ab la intensitat d'abans: tot estava superat pel pensament del diumenje; ¡del diumenje sense obrers que anessen al treball, sense velers que passessen pel carrer Mitjá!...