Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/69

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 — Mira, pendrá lo que li donarém. ¡Vaya uns cumpliments! ¡Com si fos la primera vegada que hi dina á casa nostra!... Vetaquí lo que us pert á las donas: lo gastar tantas falornias!... ¡Vaja! ¡Vaja! treute la mantellina y aném cap á taula; que la veritat es que tinch un mal de cor que no m'aguanto! ¡Caratsos! Si ja son tres quarts de una! Si't descuydas no hi entras! — afegí Mossen Vicens, donant l'exemple, mentres la senyora Angeleta, tot cridant á la Sila que portés un altre plat á taula, anava á treure de la calaixera un antich cobert de plata y un planxat toballó dels anomenats d'ull de perdiu.
 — Ara, tot menjant los macarróns, nos esplicarás que ha sigut aquest miracle de que hagis vingut á dinar ¡y tan tart!...
 — Si.... ¡vaya un dinar que troba!... ¡ni tan sols tenim formatge pels macarrons!... Si jo ja no'n volía fer; perque es lo que deya'l meu Quel: es una lley de pasta que si no te'l caldo de las quatre carns, ja la pots tirar al foch! — reprengué la senyora Angeleta, que no acabava d'aconsolarse de no haver estat previnguda pera obsequiar á la convidada.
 — Donchs jo'ls trobo molt bons ¡encara que n'hi falti alguna de carn! — remarcá Mossen Vicens — perque suposo, que moltó, tocino y gallina, be n'hi deus haver posat; y la badella no hi fa pas tanta falta... Y de segur, que avuy tením sota, caball y rey; y fins m'hi jugaría'ls postres, que hi ha pollastres ab