Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/68

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


gent t'estiman molt ¡y ja ho veurías si'ls haguesses de menester!»
 — No,dona, no; jo no'm penso res... ¡Si es á mí que m'alegra de tenirlos á dinar!
 — Be, vaja, no'n parlem més y anem a taula, que'ls macarróns ja s'haurán fet una pasta... Si al hivern no tením cap gasto nou, pel teu Sant... Calla... ¿no't sembla que han trucat?... — interrompé sobtadament la senyora Angeleta, parant l'orella. — Sí, sí; y hi tornan!... Y de segur que la Sila, encara no ha vingut de buscar l'aygua fresca... ¡Ay válgans Deu! ¿Quí pot ser en aquesta hora?
 — ¡Bah! sempre será algú de fora casa que ens fará un xich de companyía — mormolá Mossen Vicens, mentres la seva germana sortía en direcció á la porta.
 — Pochs moments després, aquésta tornava á entrar seguida de la Antonieta Corominas, la qui s'apressá á besar la ma del seu padrí, qui li digué tot reviscolat:
 — ¿Que pot ser vens á dinar?...
 — ¿Que vol dir que me'n donarán? — preguntá á son torn la noya.
 — Sí, dona, sí; no faltava més! Y bona satisfacció que'm donas!... Casualment, ara m'estava queixant ab aquésta, de tenir de dinar sols.....
 — Peró ¿perqué no ho has enviat á dir, quan has fet portar la crema? — interposá un bon xich concirosa la senyora Angeleta. — Ara, filla, t'haurás de passar de lo que hi hagi!..... Perque per nosaltres dos....