Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/76

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


n'hi pot haver un altre, al món, de millor que ell; pero aixó de que fassi tants anys que no ha volgut anar á confessar, me te l'ánima traspassada! ¡traspassada!...» Y no li va voler donar aquest consol en vida, y ara que ella no ho pot veure...
 — Vaja ¡no diguis més disbarats! — interposá secament Mossen Vicens. — Si la María Angela no ho va veure en vida, Deu li deixa gosarne en mort. Nunca es tarde cuando llega; y dels arrepentits es la gloria del cel! Bonas dotzenas com ell, en voldría confessar cada día! ¡Y no ho tornis á fer may més aixó de de descubrir las faltas del próxim! Tots ne tenim prou ab las nostras pera ocuparnos de las dels altres.
 — Ay fill, jo no'm penso que hagi divulgat cap cosa oculta!... Deu me'n reguart! La María Angela, no me'n recomená may lo secret... Y tampoch aixó no ha de sortir d'aquí... Al menos jo aixís m'ho crech. ¿Oy? — feu la senyora Angeleta, dirigintse á la noya Corominas. Y com aquésta fes ab lo cap seguidas mostras d'assentiment, la germana del sacerdot que, malgrat son fraternal parentiu ab un ministre del Senyor, tenía la curiositat tan viva com qualsevol altre, prosseguí dihent: — En fi, me sembla que no será pas cap pecat, que'ns contis com ha sigut la esmena... per més que á mí, ¿sabs?... ja so gat vell y no me la fan que no me la pensi....perque aixís surtirli d'ell... després que havía fet tant esdar-