Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/97

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


mana.... que passan cosas extranyas que un no se las explica... Perque jo, no sé pas donarmen compte de com ha estat que... que jo m'hagi tan agradat d'aquesta persona!...
 La senyora Angeleta que, per primera vegada de la seva vida, sentía parlar dels seus coneixements, joyosa de conservar aquella reputació, que tan impensadament acabava de sapiguer ella mateixa, y no volguentse aventurar á pérdrela tornant á entrar en discussións sobre la més ó menys conveniencia de la boda, optá pera associarse á las ideas de la noya, preguntant:
 — Y be ¿y desde quant que dura aixó?... ¿Y qué hi diu ell?... ¿Y quíns pensaments té?...
 La veritat era que la pregunta de la senyora Angeleta no podía ésser més natural; y, no obstant, deixá á la noya Corominas sens esma pera contestarla; donchs que també era lo cert que la resposta li tenía de costar un esfors molt més gran que'l que havía fet per tot lo dit fins allavores; y, retornant als batagaments de cor y al trencament de la veu, digué ab angunia, que anava aumentant a cada nova paraula que pronunciava:
 — Ell... ell... ja veurá... ¿Sab lo que li vaig contar de la nit de l'Euterpe, que estigué tan atent, tan amable ab nosaltres?... Y després ¿sab?... També'ls ho vaig dir, lo día de la Mare de Deu dels Angels, que l'havía trobat á Sant Pere... y després... després... Miri, com passa quatre vegadas pel carrer de casa... sempre