Pàgina:La festa del blat (191-).djvu/18

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
48
a. guimerà

que no tinch ulls per mirar aquestes coses que dius, y en tinch per plorar sens enténdret! Plorant silenciosa.
jaume Ay, pobre de mi, que'l be que m'has fet te'l pago donante pena!
oriola Nó, nó! Si jo estich contenta de plorar! Si voldria plorar més encara! Y quíns desitjos que tinch de plorar forsa, mare meva!
jaume Resolt. Jo me'n haig d'anar d'aqui perquè axò s'acabi.
oriola Y hont vols anar ara? Y digues, quí es que t'espera?
jaume Mirat, y es l'últim cop: derrera meu, del meu passat, sabs? ja no hi hà rès: es com si cap enrera jo fos ja mort. Cap endevant, y axò no més ho sabs tu, seré mort ara, ara.
oriola Nó, nó! May a matarte! Oncle Telm! Quica! Veníu! Al acte d'anar en Jaume a sortir per la porta del fons se troba ab l'oncle Telm que l'atura.


S'acaba l'acte desprès de dues escenes en les quals comensa ja a sortir clarament la figura de Jaume y la llevor de l'anarquía que li pertoba l'esperit.