Pàgina:La festa del blat (191-).djvu/19

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



ACTE SEGON


L'era de la masia. A la dreta, la fatxada posterior del casal, sense cap porta, veyentse sols la finestra ab la garba negrosa y mitx cayguda per esser pròxima la nova cullita del blat. A la esquerra, paret y entrada d'un hort. Al fons, derrera de l'era, un camí que và de banda a banda de l'escena; després, camps de blat que totjust comensen a rossejar, y més lluny montanyes y altres masies escampades. Es al cayent de la tarde.


En aquest acte s'accentua'l mutual sentiment de simpatía entre Oriola y Jaume, ab dolor d'en Vicentó, que segueix mostrantse l'home insignificant del acte anterior.

ESCENA IV

QUICA, MANELA, DIMAS y JAUME que ve del últim terme de la esquerra.

jaume Ja ho sé, Quica.
quica Batua l'home! Què sabs, què?
jaume Dissimulant. Tantes coses sé! Que... sou més bona qu'una bresca; que'l Dimas es un galan minyó; que la Manela es... una bona xicota.
manela Molt contenta. Eh que sí, Jaume?
quica Apart. Còm dissimula l'infelís!
dimas Y jo no te'n sento grat ni gracies de que'm diguis galan minyò, ni rés; que ja ho sé que'm vols pendre la xicota. En Jaume s'ha quedat pensatiu.
manela Y si no'n tens cap de xicota tu! Què xerres, què xerres!
dimas Jo me la miro!
manela Ja t'he dit que a mi'm vol un altre. No es veritat, Jaume?
jaume Apartantla desdenyós. No m'amohinis!