Pàgina:La festa del blat (191-).djvu/20

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
50
a. guimerà

manela Y vés! Qu'es mal carat! Anàntsen avergonyida per la porta del hort, qu'es a la banda esquerra.
dimas Vergonya, que no la volen! Vergonya!
manela Donantli un cop de cistell. No vinguis!
dimas Oh, les cols! Surten disputant.
jaume Quica, una pregunta: que us ha dit rès de mí la Oriola?
quica Quan?
jaume Avuy!... Ara!... Diguèumho, Quica! Diguèumho!
quica Uy!... Jesús, quín neguit! No m'ha dit rès: ja ho sabs ara. Y fúig, que m'embulles el fil, xicot.
jaume Com qu'heu dit quan he arribat que vos ja sabíeu de quí jo estava... m'enteneu?
quica Y es clar que ho sé, beneytó. Y no tinch de saberho?
jaume Tant com enamorat de la Oriola, nó; perque... perque no'n puch estar, qu'ella no es del meu bras.
quica Es clar que no ho es.
jaume Cremantse. Y per què no pot serho per mí, la Oriola? Veyàm, per què? Perque ella es rica y jo soch pobre? Y què vol dir axò de richs y pobres per estimarse?... Ah, si jo hagués conseguit tornarla pobra, sí que ho hauría sigut, sí, la meva dòna! Y a ser pobra, Quica, s'hi arriba de moltes maneres: esgavellantho tot, fent qu'altres s'ho emportin, cremantho!
quica Mitx espantada. Còm es que dius aquestes coses! Y ara!
jaume Rès, Quica, rès. Que... he vingut del plà de baix, y m'ha pres el sol al cap; rès, rès. Ella es qui es, y jo no soch ningú... Si jo ab la Oriola ni tan sols hi penso! Riu nirviosament.
quica Ah, es que per axò. Apart. Pobre Jaume!
jaume Eh, que trobeu que no hi dech pensar? Veritat que nó? Mes, un'altra pregunta; una no més. Diguéu si la Oriola se l'estima al Vicentó.
quica Pobre Jaume! Veuràs: ella, quan jo vuy esbrinarho, fuig com un passarell y no'm contesta.
jaume Y a vos què us sembla? Què hi dieu, Quica?