Vés al contingut

Pàgina:La festa del blat (191-).djvu/22

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
52
a. guimerà

quica Veuràs: t'ho he dit per riure axò. Y ara compònteles. Volentsen anar.
jaume Privantla d'anarsen. Si jo no ho crech; si jo...
quica Que tornen aquells! Y jo me'n vaig dintre. En Jaume's queda pensatiu. Apart. Si sembla que soch jo matexa l'enamorada del Jaume! Se'n và pel primer terme de la dreta.
manela Ve rient, ab el cistell ple de pomes. Quín revés, oy? Per que guaytaves!
dimas Id., ab un cove de cols. Me'n clavaràs un altre demà, de revés? Sí, Manela!
manela Si que te'l clavaré!
dimas Tornèmhi ara?
manela Nó. Surten per la dreta, segon terme, rient sempre.



Les escenes V y VI, que copiem a continuació, donen completa idea de la marxa de l'obra y de la evolució que's produeix en l'esperit dels personatges.

ESCENA V
jaume Malehit sia'l dia y l'hora en que ho vaig prometre a la Oriola! Ara ja aquest poble bulliria tot, y'ls pobles dels voltants; y quan donessin el crit a Barcelona, aqui'l donarien també y ja seríem iguals tots els homes! Y aleshores aniría a la Oriola y li diría: ara ja puch esser el teu marit per tota la vida. Sinó qu'ella'm va fer prometre que no les predicaria més aquestes coses; y ella fa de mi'l que vol: sembla mentida! Anant d'un lloch al altre. Pausa llarga. Y es que mira d'una manera... que un home per ferla contenta, què no faria?... Pausa, transformant la cara d'anguniosa en plascenta. Si jo estés ben segur de qu'ella m'estima!... y ella renyís ab el Vicentó per sempre!... me'n aniría lluny d'aqui, no sé hont, lluny, hont pogués fer una fortuna depressa. Y en tornant li diría a la Oriola: mirat, ja soch rich