|
|
com tu, ja la meva estimació no't fa desgraciada. Pausa. Mes, jo rich! Y aleshores males entranyes y aburrit dels companys! y'l marit d'ella, qu'es una santa! jo, ab la mort que vaig fer un dia!... Nó, nó; jo d'aqui me'n tinch d'anar, abandonantho tot, tot, fins a la Oriola!
|
ESCENA VI
ORIOLA, JAUME. Ella ve de la dreta, segon terme, ab el cistell de pomes.
| oriola
|
Molt enjogassada. Jaume!
|
| oriola
|
Vína que m'ajudaràs, que aquells no'n saben. Veuràs; tu vas triant les pomes que siguen més maques, y jo les aniré lligant, y les penjarèm a la golfa per quan fassi fret; que aleshores son més bones! S'asseu la Oriola. Ell dret davant.
|
| jaume
|
Y per quí seràn al hivern?
|
| oriola
|
Per nosaltres, si som vius, ay, ay! Que no m'ajudes? Mírat aquesta, sembla de cera. Son pometes de la Mare de Deu: primerenques, primerenques. Diuen que ja hi son les pometes al arbre que encara els aucells no fan el niu. A mi me la van fer plantar aquesta pomera. Vésmen triant; córre, home!
|
| jaume
|
Asseyentse y donantnhi una. Té, donchs.
|
| oriola
|
Si has pres la primera que t'ha vingut! Pst!... No pot anar gayre. Bueno; per no despreciàrtela. Però trian, home, trian! Ell segueix mirantla fixo.
|
| jaume
|
Apart. Pobre de mi! Qui te cor per anarsen!
|
| oriola
|
Un'altra, vaja; un'altra, qu'espero!
|
| oriola
|
Me sembla que ara... Prenentla. Ja ho he dit: no pot anar, home! Llensantla.
|
| jaume
|
Es que jo no'n sé, Oriola.
|
| oriola
|
Que no siguin corcades: no costa pas tant! Barroer, més que barroer! Rient.
|
| jaume
|
Buscantne una. No aquesta. Veyàm? Nó. Ja veu-
|
