Pàgina:La festa del blat (191-).djvu/23

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
53
la festa del blat

com tu, ja la meva estimació no't fa desgraciada. Pausa. Mes, jo rich! Y aleshores males entranyes y aburrit dels companys! y'l marit d'ella, qu'es una santa! jo, ab la mort que vaig fer un dia!... Nó, nó; jo d'aqui me'n tinch d'anar, abandonantho tot, tot, fins a la Oriola!


ESCENA VI

ORIOLA, JAUME. Ella ve de la dreta, segon terme, ab el cistell de pomes.

oriola Molt enjogassada. Jaume!
jaume Oriola!
oriola Vína que m'ajudaràs, que aquells no'n saben. Veuràs; tu vas triant les pomes que siguen més maques, y jo les aniré lligant, y les penjarèm a la golfa per quan fassi fret; que aleshores son més bones! S'asseu la Oriola. Ell dret davant.
jaume Y per quí seràn al hivern?
oriola Per nosaltres, si som vius, ay, ay! Que no m'ajudes? Mírat aquesta, sembla de cera. Son pometes de la Mare de Deu: primerenques, primerenques. Diuen que ja hi son les pometes al arbre que encara els aucells no fan el niu. A mi me la van fer plantar aquesta pomera. Vésmen triant; córre, home!
jaume Asseyentse y donantnhi una. Té, donchs.
oriola Si has pres la primera que t'ha vingut! Pst!... No pot anar gayre. Bueno; per no despreciàrtela. Però trian, home, trian! Ell segueix mirantla fixo.
jaume Apart. Pobre de mi! Qui te cor per anarsen!
oriola Un'altra, vaja; un'altra, qu'espero!
jaume Té, aquesta. Té.
oriola Me sembla que ara... Prenentla. Ja ho he dit: no pot anar, home! Llensantla.
jaume Es que jo no'n sé, Oriola.
oriola Que no siguin corcades: no costa pas tant! Barroer, més que barroer! Rient.
jaume Buscantne una. No aquesta. Veyàm? Nó. Ja veu-