Aquesta pàgina ha estat revisada.
53
la festa del blat
com tu, ja la meva estimació no't fa desgraciada. Pausa. Mes, jo rich! Y aleshores males entranyes y aburrit dels companys! y'l marit d'ella, qu'es una santa! jo, ab la mort que vaig fer un dia!... Nó, nó; jo d'aqui me'n tinch d'anar, abandonantho tot, tot, fins a la Oriola! |
ESCENA VI
ORIOLA, JAUME. Ella ve de la dreta, segon terme, ab el cistell de pomes.
oriola | Molt enjogassada. Jaume! |
jaume | Oriola! |
oriola | Vína que m'ajudaràs, que aquells no'n saben. Veuràs; tu vas triant les pomes que siguen més maques, y jo les aniré lligant, y les penjarèm a la golfa per quan fassi fret; que aleshores son més bones! S'asseu la Oriola. Ell dret davant. |
jaume | Y per quí seràn al hivern? |
oriola | Per nosaltres, si som vius, ay, ay! Que no m'ajudes? Mírat aquesta, sembla de cera. Son pometes de la Mare de Deu: primerenques, primerenques. Diuen que ja hi son les pometes al arbre que encara els aucells no fan el niu. A mi me la van fer plantar aquesta pomera. Vésmen triant; córre, home! |
jaume | Asseyentse y donantnhi una. Té, donchs. |
oriola | Si has pres la primera que t'ha vingut! Pst!... No pot anar gayre. Bueno; per no despreciàrtela. Però trian, home, trian! Ell segueix mirantla fixo. |
jaume | Apart. Pobre de mi! Qui te cor per anarsen! |
oriola | Un'altra, vaja; un'altra, qu'espero! |
jaume | Té, aquesta. Té. |
oriola | Me sembla que ara... Prenentla. Ja ho he dit: no pot anar, home! Llensantla. |
jaume | Es que jo no'n sé, Oriola. |
oriola | Que no siguin corcades: no costa pas tant! Barroer, més que barroer! Rient. |
jaume | Buscantne una. No aquesta. Veyàm? Nó. Ja veu- |