Pàgina:La festa del blat (191-).djvu/27

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.


ACTE TERCER La cambra dels avís. Una porta; ona finestra; un llit de matrimoni, tot en lloch visible. La finwtra oberta ab la garba penjada. Mobles antichs y severs; una escopeta en un recd. Es cap al En aquest acte's prepara'l casament d'Oriola y Vicentó y al comensar, les minyones estan justament arranjant la cambra nupcial. En Jaume, segons creencia general, es fugitiu a Amèrica, però aviat se descobreix que ronda per la comarca. A axò atribueix Vicentó certes estranyeses que ha notat en l'Oriola. Axis arribem a les escenes següents: ESCENA VI ORIOLA y QUICA. Van travem joyes dc la calaxera, que s'anirà posant l'Oriola. QUICA ORIOLA QUICA ORIOLA QUICA ORIOLA QUICA Pobretes arrecades! Quan ens les miràvem qu'crcs petita, qui'ns havia de dir que avuy... Ploriquejant y de cop rient. Y tan goig que fas ab elles! No m'ho digueu may més axò. Jo ara't voldria llctia y negra com una pega, que no't volgués aquest home. Mes, com qu'ell hi và per la masia... No hi anava pels diners l'altre, jo ' t'ho asseguro! Com qu'ell me dcya sempre que m'hauria volgut pobra, ben pobra. Quica:'! Jaume sí que m'estimava. Y tal, dóna! Si jo no l'havia vista may una voluntat com aquella. Y'l qu'estima tant de bò de bò, oy que no pot ser dolent de dintre: Axò ni's diu, dóna. Vés sí hagués sigut dolent, si